En aquest article, us volem parlar, d´ una pràctica que ara està molt de moda, es tracta de que als nens s´ els introdueixin continguts acadèmics a una edat cada cop més primerenca, com per exemple, voler que aprenguin a llegir als tres anys, una pràctica, que es veu a moltes escoles, doncs bé hi ha diversos estudis científics, que assenyalen que aquestes pràctiques produeixen efectes negatius a llarg, termini, en aquest article, us vull explicar com passa això.
Bé, en primer lloc, cal diferenciar entre destreses acadèmiques i destreses intel·lectuals, les destreses acadèmiques, son mètodes provats, per organitzar, manipular o respondre a categories específiques d´ informació amb vistes a assolir determinats objectius, per exemple, en el cas de la lectura, es considera destresa acadèmica, la capacitat de nombrar les lletres, produir els sons de les lletres o nombrar paraules. Les destreses acadèmiques, s´ ensenyen a l´ escola.
Les destreses intel·lectuals en canvi, tenen a veure amb la forma de raonar, hipotetitzar, explorar i comprendre d´ una persona, i en general amb la seva manera de donar-li sentit al món, per tant, els intents d´ ensenyar als nens habilitats intel·lectuals fracassen inevitablement, per què cada nen o nena, les ha desenvolupat a la seva manera, a través de les seves pròpies activitats autoguiades. Els adults poden influir en aquest desenvolupament a través dels entorns que els proporcionen.
Això ens porta a la conclusió de que ensenyar destreses acadèmiques a nens que encara no han desenvolupat les bases motivacionals i intel·lectuals necessàries, sol ser una pèrdua de temps i sovint a més també perjudicial, per què l´ aprenentatge de destreses acadèmiques sense la base intel·lectual adequada resulta per força perjudicial, ja que quan s´ aprèn un procediment de memòria, especialment si l´ aprenentatge es lent , costós i provoca sentiments de vergonya, com passa quan es produeix de forma forçada a edats primerenques, aquest aprenentatge pot arribar a interferir amb el desenvolupament intel·lectual necessari per a la lectura de veritat i les matemàtiques de veritat.
De fet els nens que pateixen un aprenentatge memorístic, poden perdre tot desig de jugar amb les paraules i els números, d´ explorar per sí mateixos i no aconsegueixen per tant, desenvolupar els ciments intel·lectuals que es requereixen per a la lectura i les matemàtiques. Això explica, per què els investigador, troben que la instrucció acadèmica en les escoles bressols i en preescolar, té com a resultat un rendiment pitjor, en les proves acadèmiques de cursos superiors.
Per tant, queda clar, que els primers anys de la infància, haurien de passar-se jugant, explorant i desenvolupant les bases intel·lectuals que permetran desprès, adquirir les destreses acadèmiques amb relativa facilitat.
Com us vaig comentar al principi de l´ article, hi ha diversos estudis, que demostren aquesta teoria, en aquest article, us mostraré dos, un que fa referència a l´ ensenyament de les matemàtiques i un altre que fa referència a l´ ensenyament de la lectura.
El primer estudi, que fa referència a l´ ensenyament de les matemàtiques, va tenir lloc, als anys 30 a Manchester (Estats Units), sota la direcció de L.P Benezet, la seva hipòtesi era que ensenyar aritmètica de manera precoç als nens, produïa que els nens, poguessin dur a terme càlculs, però sense comprendre el que estaven fent i per tant no podien aplicar aquests càlculs a situacions de la vida real. Llavors va dur a terme l´ experiment, que consistia en demanar als directors i professors de les escoles de les zones més humils de Manchester, que no ensenyessin matemàtiques entre primer i cinquè de primària, es a dir, fins a sisè, els nens, no aprendrien a sumar, restar, multiplicar i dividir. Va demanar a les professores, que dediquessin el temps que normalment dedicarien a fer matemàtiques, a parlar de qualsevol tema que els interessés, es a dir a practica les seves habilitats per comunicar-se i raonar de formar lògica.
El resultat va ser sorprenent, al començar sisè, els nens que estaven a les classes experimentals, tenien millor rendiment, que els que havien estat a les classes tradicionals.
En definitiva, Benzenet va demostrar, que cinc anys d´ exercicis de matemàtiques avorrits (insofribles per alguns), podien simplement eliminar-se i que en fer-ho, els nens obtenien millors resultats en sisè, que aquells que havien suportat els exercicis durant els cinc anys anteriors.
El segon estudi, fa referència a com aprenen a llegir els nens, es tracta d´ un experiment de Peter Gray, on tracta de fer una comparativa sobre com aprenen a llegir els nens que no estan escolaritzats i els que si que ho estan, en aquest cas concret al Sudbury Valley School, una escola, on es important a llegir a una edat determinada i si no ho aconsegueixes seràs etiquetat com a lent, o pitjor encara, com a poc intel·ligent, però si no vas a una escola d´ aquestes, pots aprendre a llegir quan tu ho decideixis i quan això passa, aprendre a llegir es un plaer, no una obligació i a més es fa de manera relativament fàcil i sovint passa sense que ens adonem.
Aquest estudi va demostrar que en els nens i nenes no escolaritzats, no existeix un període crític o edat adequada per aprendre a llegir, alguns aprenen amb molta facilitat, fins i tot als tres anys i altres molt més tard, als 11, a més va demostrar la importància que té la motivació en l´ aprenentatge de la lectura, que no depèn de la intel·ligència general sinó del interès del nen o nena, per tant, els nens motivats, passen ràpidament de la aparent no lectura, a llegir amb fluïdesa.
També va demostrar que forçar l´ aprenentatge de la lectura, no dona resultat, ja que els nens es resisteixen a que els obliguin a fer una cosa que no volen fer. De fet, els nens aprenen a llegir, quan llegir, es converteix en un mitjà per aconseguir una cosa que volen, per exemple llegir contes.
En definitiva, podríem dir, que la conclusió dels dos estudis, es que els nens no aprenen a llegir, ni a fer matemàtiques, ni cap altre cosa, seguint un curs determinat i aquesta es la raó, per la qual les escoles fundades sobre la idea de que tots els nens i nenes aprenen de la mateixa manera i al mateix temps fracassen.