En aquest article, parlaré d´ un tema que es especialment difícil de tractar per als pares i altres adults de referència per als nens, en primer lloc, crec que cal diferenciar entre parlar de la mort en general, què normalment passa quan el nen o la nena en qüestió veuen un insecte mort o escolten alguna notícia a la tele i els hi causa curiositat saber de què es tracta, de la mort quan hi ha una pèrdua a la família o a l´ entorn més proper del nen, ja què aquí també es dona un procés de dol.
A més també hem de tenir en compte l´edat dels nens i el seu nivell de desenvolupament.
Sigui pel motiu que sigui, sempre es recomanable parlar d´ aquest tema i de qualsevol altre que el nen proposi sense tabús ni restriccions.
Els nens son més conscients del que nosaltres pensem, així que si els permetem parlar obertament sobre la mort, podem assabentar-nos del què ells ja saben, del què desconeixen, si tenen idees equivocades, temors o preocupacions, donar-li la informació què necessiten, preparar-los per a una possible crisi i ajudar-los si es senten tristos.
Molts de nosaltres, tendim a no expressar les coses que ens afecten i intentem controlar o amagar els nostres sentiments, però els nens son uns grans observadors i poden llegir a les persones segons les expressions de la cara o la postura que adoptem.
Per a un nen, no voler parlar sobre un tema té un missatge clar: “ es tracta d´ una cosa dolenta de la què es millor no parlar” o bé “si parlem d´ aquest tema, el papa o la mama es posaran tristos”.
De fet, quan evitem parlar d´ un tema amb els nostres fills, en comptes de protegir-los, els hi causem més preocupació i no els deixem que expressin el que senten.
D´ altra banda, tampoc es recomanable donar als nens informació que no entenen o no volen saber, hem de trobar un equilibri entre el que expliquem i el que no, tenint en compte els següents punts:
- Intentar ser receptiu als desitjos de comunicació dels nens, quan estiguin preparats per fer-ho.
- Mantenir una mentalitat oberta que animi als nens a comunicar-se.
- Escoltar i acceptar els sentiments dels nens.
- Donar als nens explicacions sinceres quan sigui evident que estem tristos.
- Respondre a les preguntes en un llenguatge clar i adequat a l´ edat.
- Intentar donar respostes breus i fàcils d´ entendre, sense massa paraules.
Tot i això, es possible que en ocasions, ens trobem amb què no tenim totes les respostes, en aquest cas, el millor es dir-ho sincerament.
Pel que fa al desenvolupament del nen, els estudis demostren, què els nens passen per una serie d´ etapes per entendre el què es la mort, per exemple, els nens de preescolar pensen que la mort es quelcom reversible, temporal i impersonal, entre els 5 i 9 anys la majoria dels nens comencen a adonar-se, de que la mort es definitiva i què tots els éssers vius moren, però encara no veuen la mort com una cosa personal, es a dir, què a ells no els hi passarà.
A partir dels 9 o 10 anys i durant l´ adolescència, els nens comencen a a entendre plenament, què la mort es irreversible, que tots els éssers vius moren i què ells també moriran algun dia.
Si bé conèixer aquestes etapes, es important, no hem d´ oblidar, què al igual que en tots els processos de desenvolupament, cada nen, té un ritme propi i a més experimenten la vida d´ una forma única i tenen una forma diferent d´ expressar i controlar els seus sentiments, el què si tenen tots en comú, es que necessiten respostes comprensives i sense crítiques per part dels adults.
La comunicació amb nens en edat preescolar pot ser especialment difícil, necessiten explicacions breus i senzilles, per exemple el doctor Grollman, al seu llibre “Explicant la mort als nens”, proposa explicar la mort en termes d´ absència de funcions vitals conegudes: explicar que quan les persones es moren, ja no respiren, no mengen, no parlen i no senten, es important, comprovar què el nen ho hagi entès, bé per què els nens a vegades confonen el que escolten.
En el mateix llibre, del doctor Grollman, s´ explica que molts nens confonen la mort amb la son, per què els adults utilitzem termes com “en pau descansi”, per tant es important evitar aquestes expressions quan parlem de la mort amb els nens.
Una altre dada a tenir en compte, es que els nens en edat preescolar no diferencien les malalties greus de les lleus, per tant hem de deixar-li clar, que només les malalties greus poden causar la mort, per tal d´ evitar preocupacions innecessàries.
També tendim a associar la mort a les persones grans, però això no sempre es així, per tant cal explicar què les persones joves també poden morir.
A continuació explicarem com parlar de la mort de manera més genèrica, es a dir quan no hi estem directament involucrats, es a dir, quan ens sorgeix la oportunitat de parlar amb els nens sobre arbres,flors, insectes o ocells morts, cosa que desperta la curiositat d´ alguns nens, en cap cas, els hem de fer sentir culpables o avergonyits per sentir curiositat per aquest tema, al contrari, ja què aquest interès es una bona oportunitat per explicar que tots els éssers vius moren, per cedir el seu lloc a altres éssers vius.
Si parlem amb nens petits, hem de tenir en compte, que només poden absorbir quantitats petites d´ informació, per tant, es possible que desprès d´ explicar-li que tots els éssers vius moren, la seva resposta sigui: “jo no em moriré”, en aquest cas, no l´ hem de contradir i l´ hem de deixar córrer, per que ja hem assolit el nostre objectiu, que es establir una via de comunicació sobre aquest tema i quan torni a tenir dubtes, ens tornarà a preguntar i li explicarem tantes vegades com sigui necessari.
Si es tracta d´ una mort violenta que surt a les notícies, els nens poden començar a preocupar-se per la gent “dolenta”, en aquest cas, els hem de deixar clar, que la majoria de persones actuen de forma responsable i no es maten entre si.
Quan la mort passa en la família o en l´ entorn més proper del nen, la cosa es complica, ja que els nens poden reaccionar de diverses formes:
- Culpa: Alguns estudis diuen que quan un nen pateix una pèrdua propera, germans o pares, els nens es senten culpables, ja què desconeixen les relacions causa-efecte i això fa que entenguin la mort com un càstig per no haver-se portat bé per exemple, en aquests casos, els hem de dir, què la persona que ha mort, sempre els ha estimat i encara els estima i a més, també pot ser útil explicar les circumstàncies en que s´ ha produït la mort, per deixar clar què no té res a veure amb ells.
- Ira: Es normal sentir ira en aquestes situacions, en el cas dels nens poden sentir ira contra la persona que ha mort, per haver-los abandonat, especialment si depenien molt d´aquesta persona. No hem d´ oblidar que la ira es part del dolor i hem d´ ajudar als nens a què acceptin els seus sentiments.
- Regressió: Els nens poden tornar a repetir comportaments d´ una etapa anterior del desenvolupament, com llepar-se els dits o tornar a orinar al llit, hem de tenir en compte, que el nen necessita el nostre recolzament durant aquest temps i que les regressions son temporals.
- Depressió i altres problemes en el comportament: Alguns nens, dirigeixen la seva ira internament i es deprimeixen, es tanquen en si mateixos, es tornen irritables i agressius i comencen a tenir símptomes físics, si aquest comportament persisteix s´ ha de consultar un psicòleg.
Si el nen no demostra dolor immediatament, podem pensar què no li ha afectat la pèrdua, però no es així, ja què segons els experts els nens no tenen la maduresa necessària per entendre una pèrdua que senten profundament, fins què arriben a l´ adolescència, es per aquest motiu, que en moltes ocasions, els nens expressen la seva tristesa de manera variable durant un llarg període de temps i sovint en el moment més inesperat.
D´ altra banda, quan la mort passa a la família o en el nostre entorn més proper, també es plantegen dos preguntes: els nens han d´ anar a l´ hospital a veure un malalt terminal? I l´ altre pregunta, han d´ anar als funerals?
Pel què fa a la primera pregunta, la decisió depèn del nen, de la pròpia persona i de la situació, es convenient què el nen tingui l´ edat suficient per comprendre el què està passant i aquella persona hagi tingut un paper important en la vida del nen, si no, no es convenient fer-ho, si es fa, es important preparar al nen pel què es trobarà, com l´ aspecte de la persona i recordar-li què normalment, la gent què està a l´ hospital es recupera. Mai s´ ha d´ obligar a un nen a visitar algú a l´ hospital, molt menys si es tracta d´un malalt terminal.
El mateix podem dir per respondre a la pregunta de si els nens han d´ anar als funerals, el nen ha de tenir l´ edat suficient per comprendre el què passa, ha de voler participar i ha d´ estar preparat pel què es trobarà, incloure’l en els funerals, pot ajudar-lo a acceptar la realitat de la mort en companyia de familiars i amics, igualment, mai obligarem a un nen a assistir a un funeral.