El retard maduratiu

Es tracta d´ un diagnòstic que fem servir quan detectem dificultats indeterminades en el desenvolupament de nens/es de entre 2 i 6 anys, aquestes dificultats no encaixen o com a mínim no amb tots els símptomes, per diagnosticar algun trastorn concret recollit al DSM, com TEA o retard mental.

El retard maduratiu es cronològic, es a dir, el nen no té les característiques o habilitats pròpies dels nens de la seva edat. Aquest retard afecta a diferents àrees com la parla, la motricitat, la socialització i el desenvolupament cognitiu.

Aquest retard sol ser d´ un any o dos per enrere de l´ edat cronològica i es temporal, es a dir amb una estimulació adequada, el desenvolupament progressa al seu propi ritme (més lent de l´ habitual), fins què arriba a normalitzar-se, si això no passa, es signe de què estem davant un altre tipus de trastorn com ara un trastorn del desenvolupament o TEA.

Pronòstic:

Si es tracta d´ un trastorn maduratiu, el pronòstic es molt favorable, ja que els nens afectats, es posen al dia amb el pas del temps, sempre i quan li proporcionem l´ ambient i les eines adequades per a la seva recuperació, el tractament es centra en la rehabilitació i en superar el retard educatiu que presenten, malauradament, en l´ actualitat, els nens amb retard maduratiu no reben ajudes a nivell educatiu, ja que no es tracta d´ un trastorn reconegut al DSM, tot i ser molt freqüent.

En canvi, quan no es tracta d´ un retard maduratiu com a tal, sinó d´ un primer símptoma de trastorns més complexos, les expectatives no son tan bones, ja que alguns d´ aquests trastorns necessiten atenció de per vida.

Causes del retard maduratiu:

• Naixement prematur, problemes durant l´ embaràs o el part i baix pes en néixer.
• Absència d´ estimulació: El retard maduratiu es produeix quan els nens no reben l´ estimulació necessària per alguna causa com per exemple una otitis que impedeix l´ audició i al mateix temps provoca retard en la parla.
• Pautes de criança inadequades per als nens.
• Causes desconegudes, un percentatge de casos de retard maduratiu no presenten causes diagnòstiques conegudes.

Símptomes a tenir en compte:

• Durant el primer any: no gateja quan els altres nens ja caminen, no articula les primeres paraules, no té interès per mostrar les seves joguines a altres persones, no sap com es diu, o no reacciona al seu nom, tampoc s´ interessa pels objectes que li ensenyen, no reacciona a les veus familiars i altres sons, no imita als adults, no s´ interessa per jugar.
• Durant el segon any: gairebé no camina, no pot reconèixer imatges o fotografies dels seus familiars i persones properes, no socialitza amb altres nens de la seva edat i no juga amb ells, tampoc juga a jocs que requereixen imaginació, es a dir no fa joc simbòlic, el seu vocabulari es molt reduït, no segueix ordres o normes simples per què no les entén, no pot mantenir una conversa llarga o seguir l´ argument d´ un conte, ja que la seva capacitat d´ atenció es de només 10 minuts.

Tractament:

El primer pas, es tenir un diagnòstic precoç i el més acurat possible, què a més cal anar revisant periòdicament per veure si realment estem davant un retard maduratiu o si evoluciona cap a un tipus de trastorn diferent, en aquest cas, s´ hauria de canviar tant el diagnòstic com el tractament.

A continuació, el més important serà l´ estimulació en tots els sentits. Estimular significa entrenar de manera sistemàtica per intentar que es produeixin les connexions neuronals necessàries per adquirir i accelerar determinades habilitats, que al ritme actual del nen no arribaria a adquirir.

Hem d´ intentar que la estimulació sigui el més precisa i concreta possible a més de constant i continuada, per tal d´ obtenir bons resultats, les àrees a estimular, son les següents i en el següent ordre:

1. Autonomia personal: tenir cura de si mateix, higiene, vestir-se, alimentar-se i seguretat personal.
2. Llenguatge i comunicació.
3.  
4. Funcions cognitives: resoldre problemes, identificar, associar, classificar, seriar, atenció, memòria, percepció, etc.

Així i tot, continuen sent nens normals i com a tals els hem de tractar, tenint en compte les següents pautes:

• Un nen/a amb retard maduratiu, es capaç d´ aprendre i fer els seus deures, tot i que el seu ritme sigui més lent.
• Necessita que respectin els seus temps i característiques, no l´ hem de forçar.
• Hem de prestar atenció a la seva autoestima, per tant, cal ajudar-li a formar un autoconcepte positiu, basat en l´ acceptació de les seves qualitats personals.
• Es important que tingui responsabilitats i desenvolupi la seva autonomia, es fonamental que es relacioni amb altres nens i aprengui habilitats socials.