Actualment, el concepte de família, ha canviat i el fet de tenir pares separats, es molt més comú que fa uns anys, les primeres investigacions que es van fer sobre el tema, ens feien pensar que el divorci tenia uns efectes molt negatius en els nens, incloent alteracions psicopatològiques, avui sabem, què no té per què ser així, tot depèn del tipus de relació que tinguin els pares abans del divorci, durant el divorci i desprès, si aquesta relació es conflictiva, llavors si què té efectes molt negatius en els nens incloent alteracions psicopatològiques.
Tot i que no es tracti d´ un divorci conflictiu, el cert es què els nens pateixen, uns més què altres, depenent de la situació, l´ edat del nen i la seva personalitat, les reaccions típiques son:
- Tristesa
- Enuig
- Preocupació
- Ansietat
En ocasions, ho manifesten verbalment i en altres ocasions ho expressen a través de canvis del comportament. Tot i que no es tracti d´ un divorci conflictiu, els nens passen una etapa de dol, que sol desaparèixer amb el temps, si no fos així seria convenient consultar amb un psicòleg.
En canvi, quan es tracta d´ un divorci conflictiu, les conseqüències son més greus:
- Problemes d´ adaptació (a l´ escola i a casa)
- Baixa autoestima
- Trastorns de conducta
- Agressivitat
- Depressió
- Ansietat
- Problemes escolars
En aquests casos, la visita al psicòleg, es fa imprescindible.
A continuació us donem unes pautes, per fer la situació més suportable als nens:
- Deixar clar, que els nens no son culpables de la situació: Molts nens, es senten culpables del divorci dels pares i fins i tot canvien el seu comportament, pensant què així podran evitar el divorci. El punt més important, es fer-los comprendre i acceptar que es una decisió dels pares, que han decidit no estar més junts, però en cap cas, han decidit separar-se dels nens.
- No parlar malament de l´ altre progenitor: Es una pràctica què fa molt mal als nens, els adults, han de saber enfocar el seu dolor i no col·locar als nens en mig.
- Donar tota la informació que els nens necessitin sobre la nova situació: Els aspectes què més preocupen als nens, solen ser si veuran als dos pares, si canviaran d´ escola, si continuaran veient als seus amics, etc…., per tant es important tenir-ho tot previst abans de donar la notícia.
- Donar espai, temps i tractar al nen amb afecte: Hem de donar espai als nens, per tal de què assimilin la notícia, també temps. Es important que li comuniquem què tenen tot el dret del món a estar enfadats, tristos, decebuts o preocupats i què els hi donem tot el nostre suport. Com en tot procés de dol, pot ser normal, què els nens necessitin culpar a algú, ja siguin els pares o ells mateixos, forma part del procés, per això es important escoltar-lo i prestar atenció als seus canvis d´ ànim i comportament, com ara l´alimentació, son, temes de conversa, socialització, afectivitat, etc…
- Desprès de la separació, hem d´ esforçar-nos, per mantenir una rutina fer-li saber, què tot i què ara no pugui estar amb els dos pares a la vegada i els vegi menys, sempre hi tindrà accés, per tant es important que facilitem les visites i el contacte telefònic amb els dos progenitors, incorporar activitats què li agradin al nen/a, com ara anar d´ excursió o al cinema.
- També es important, tenir en compte, què els nens, no poden ser el recolzament psicològic dels pares, durant el procés de divorci, ja què ells també ho passen malament, els pares hauran de buscar aquest recolzament en altres persones o fins i tot en un professional, però mai en els nen.
En definitiva, hem de fer tot el possible, per ajudar als nens a afrontar la seva nova realitat.