Tot i que en un principi, pugui semblar que tenir altes capacitats, es un avantatge i no un problema, el cert, es que si aquests nens o nenes, no es detecten a temps i reben una atenció adequada a l´ escola, poden desenvolupar molts problemes.
En els nens amb altes capacitats, varia molt la velocitat en la que aprenen i les àrees en que son competents. La majoria d´ investigadors coincideixen en que hi ha moltes maneres de ser intel·ligent i formes diferents de manifestar-se les altes capacitats. La majoria també coincideix en que s´ ha de posar èmfasi en els processos de desenvolupament del potencial d´ aquests alumnes i no etiquetar-los.
Els alumnes amb altes capacitats no formen un grup homogeni, per la qual cosa, no poden definir-se característiques per a tot el grup. Es possible però, diferenciar tipus de combinacions d´ habilitats cognitives que permeten agrupar els alumnes amb altes capacitats en perfils d´ excepcionalitat, els més habituals son els tres perfils següents:
- La superdotació: Tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat tant de raonament lògic com de creativitat, una bona gestió de memòria i de capacitació de la informació. Aquests recursos es manifesten en el raonament verbal, en el raonament matemàtic i en l´ aptitud espacial. La configuració intel·lectual del superdotat possibilita una producció eficaç en qualsevol àmbit o tasca al mateix temps que disposa de recursos múltiples que permeten una acció combinada d´ aquests, es a dir estratègies complexes per a solucionar problemes complexos, impossibles de solucionar amb un únic recurs.
- El talent: Qualificarem de persona amb talent, la que mostra una elevada aptitud en un àmbit o tipus d´ informació (per exemple talent verbal o matemàtic) o en un tipus de processament (talent lògic o creatiu). En la resta d´ àmbits o de formes de processament poden presentar nivells discrets o fins i tot deficitaris. Les diferències quantitatives solen concretar-se, dins de l´ àmbit de talent en la velocitat d´ execució i l´ automatització de processos.
- La precocitat: Implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no pas l´ assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Els alumnes amb precocitat solen manifestar un major nombre de recursos intel·lectuals que els seus companys i companyes, mentre els recursos intel·lectuals bàsics estan madurant. Una vegada acabada la maduració la seva capacitat intel·lectual es completament normal. La precocitat s´ ha de distingir dels dos conceptes descrits anteriorment, atès que és un fenomen fonamentalment evolutiu, mentre que la superdotació i el talent són fenòmens cognoscitius estables.
Detecció de les altes capacitats
Els primers en adonar-se que un nen o nena, té altes capacitats, solen ser els pares i els mestres. Una bona manera d´ identificar els talents dels alumnes es l´ observació del seu treball escolar, aquesta observació es molt important, ja que ens permet veure en quin àmbit o àmbits destaquen.
Les altes capacitats, s´ han de manifestar en diferents contextos, per tant, per la seva detecció s´ han d´utilitzar protocols que incloguin graelles de valoració per al professorat, els pares i els mateixos alumnes.
La necessitat de detectar les altes capacitats sorgeix quan apareix la necessitat de generar propostes educatives adaptades per als alumnes amb altes habilitats o destresses, hem de tenir en compte, que els alumnes amb altes capacitats no sempre tenen un bon rendiment acadèmic. Witmore (1988), planteja que la detecció d´ altes capacitats no sols ha d´ anar adreçada als alumnes amb rendiment escolar alt, sinó que també s´ han d´ utilitzar procediments i estratègies d´ identificació d´ alumnes amb elevat potencial, però que no aconsegueixin un rendiment acadèmic alt, quan presentin:
- Problemes de conducta
- Manca de motivació
- Deficiències específiques
- Retard en algun aspecte del desenvolupament, o bé amb alumnes culturalment diferents.
Les fonts d´ informació més habituals són els professors, els pares i els mateixos alumnes. Per als alumnes més petits les eines d´ observació les han d´ emplenar els pares i mestres. A mesura que els alumnes són més grans, ells també es poden avaluar. Les tècniques informals de valoració consisteixen en:
- Graelles d´ observació per al professorat
- Graelles d´ observació per a pares
- Autoinforme dels alumnes a l´ educació secundària.
Per dur a terme aquesta detecció a la consulta, es poden fer servir els següents instruments:
Per mesurar la Intel·ligència general:
- Escales d´ intel·ligència de Reynolds. RIAS: Avaluació global de la intel·ligència i de la memòria en persones entre 3 i 94 anys. Durada: 40 minuts.
- Escales d´ intel·ligència de Reynolds abreujades. RIST: Prova de screening del RIAS 10/15 minuts.
Per mesurar les aptituds:
- Avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals. EFAI: Avaluació de les principals aptituds (verbal, numèrica, abstracta, espacial i memòria). 4 nivells segons el nivell d´ estudis. Edat: a partir de 8 anys.
Per mesurar la creativitat:
- Intel·ligència creativa. CREA: Avaluació cognitiva de la creativitat a través de generació de qüestions, en el context teòric de buscar i solucionar problemes. Edat: nens, adolescents i adults.
- Prova d´ imaginació creativa nens. PIC-N: Avaluació de la creativitat narrativa i gràfica mitjançant el mesurament de diverses variables interventores. Edat: de tercer a sisè de primària.
- Prova d´ imaginació creativa joves. PIC-J: Avaluació de la creativitat narrativa i gràfica en adolescents i joves: Edat: de primer de la ESO a segon de Batxillerat.
Per mesurar la flexibilitat:
- Test dels cinc dígits, FDT: Avaluació de la velocitat de processament cognitiu i la interferència. Edat: a partir de 7 anys.
Per mesurar el potencial d´ aprenentatge:
- Avaluació del potencial d´ aprenentatge. EPA-2: Predicció del grau en que un subjecte pot beneficiar-se d´ un entrenament cognitiu. Edat: a partir de 5 anys.
Per mesurar la personalitat:
- Qüestionari “BIG FIVE” de personalitat per a nens i adolescents. BFQ-NA: Avaluació de les 5 dimensions del model dels “cinc grans” en la estructura de la personalitat. Edat: de 8 a 15 anys.
Per mesurar l´ ajustament social:
- Test autoavaluatiu multifactorial d´ adaptació infantil. TAMAI: Avaluació de la inadaptació personal, social, escolar i familiar i també de les actituds educadores dels pares. Edat: de 8 a 18 anys i adults.
Per mesurar la metacognició:
- Qüestionari d´ estratègies d´ aprenentatge. CEA: Avaluació de les principals estratègies d´aprenentatge utilitzades pels estudiants. Edat: de primer a quart de la ESO.
Pautes d´ actuació:
Tota intervenció adreçada als alumnes superdotats i amb talents hauria de preveure els elements següents:
- Completar i/o ampliar els continguts normals de determinades àrees o materials.
- Treballar els objectius de socialització i les habilitats comunicatives amb els nens poc competents en aquestes àrees.
- La integració de l´ alumne o alumna en el seu grup de companys
Pel què fa a l´ àmbit escolar, es poden posar en marxa diversos programes, com ara les ampliacions curriculars, l´ entrenament metacognitiu, l´ enriquiment aleatori, l´ acceleració de curs o l´ agrupament.
Una altra opció seria fer un Pla Individualitzat (PI), que es el conjunt de suports i adaptacions que un determinat alumne pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars i també es el document escrit on consten aquestes decisions.
El responsable del PI és el tutor, i aquest es realitza amb la col·laboració de l´ equip de mestres o de professorat de l´ EAP, l´ orientador i altres professionals, també amb la col·laboració dels pares o tutors del menor.
Pel què fa a l´ àmbit de la consulta de psicologia educativa, es poden dur a terme programes d´ intervenció, com ara el DHAC: Desenvolupament de les habilitats cognitives: I raonament abstracte; II raonament verbal; que s´ encarrega del desenvolupament sistemàtic d´ algunes de les habilitats que es fan servir per adquirir el coneixement i per pensar.