Tothom coneix casos, si no es que els té directament a casa, de germans o germanes, que rivalitzen en tot, ja sigui per l´ amor dels pares o per qui té més xocolata.
Per posar un exemple, tenim a dos germans de 3 i 4 anys, que tenen baralles contínuament, per tot i cada cop es peguen més fort, discuteixen i ploren cada dia, fins i tot en Pol, el més gran, ha arribat a dir que es vol canviar de família, s´ estima i odia al seu germà a parts iguals, ja que a vegades també juguen plegats ben contents!, però ell sempre pensa que els pares es posen sempre de part d´ ell i li agradaria, que el seu germà petit en Pau, no existís!.
La versió dels pares es ben diferent, estan desesperats, per que qualsevol cosa, pot desencadenar una baralla entre els germans, si estan dinant, un es queixa que a l´ altre li han posat més, si li diuen alguna cosa maca a un dels dos, com per exemple “ho has fet molt bé”, salta l´ altre amb un “a mi no m´ estimes” o si li posen la jaqueta a un primer l´ altre salta amb un “i a mi què?”, estan desbordats i no saben per què passa això, què estan fent malament i què poden fer per solucionar-lo.
La rivalitat entre germans, es natural i existeix per què existeixen els pares, els nens competeixen, gairebé de forma innata per l´ amor dels pares i per fer-se un lloc a la família, aquesta competència varia en intensitat, depenent del moment i de l´ edat dels nens, a més podem dir, que en certa manera, aquesta rivalitat es necessària, ja que suposa un aprenentatge vital.
Potser no ens adonem, però reforcem aquesta conducta, ja què el que ells volen amb això, es que ens decidim per un d´ ells, que donem la raó a un, es per aquest motiu que la nostra resposta es fonamental, a l´ hora d´ acabar amb aquesta rivalitat, si prenem part per un, estarem reforçant aquesta conducta, per tant hem de reconduir la situació.
El que mai hem de fer, es buscar al “culpable”, si entrem en aquesta dinàmica, només empitjorarem la situació, pel mateix motiu, mai hem de prendre partit, ja que el més probable es que mai arribem a saber qui va començar o què va passar realment.
Segons Berry Brazelton, pediatra i autor del llibre “Com atenuar la rivalitat entre germans” (editorial Medici), els pares no s´ han de posicionar ni participar, sinó que han de deixar que els seus fills aprenguin a resoldre ells sols els seus problemes.
Tampoc serveix, minimitzar la violència i resoldre el conflicte amb un simple “feu les paus”, ja que això també contribueix a fomentar la rivalitat.
Llavors, com hem d´ actuar davant una baralla entre germans? En primer lloc, no podem deixar-los que es barallin, ni dividir-nos, ni tractar-los exactament igual, ja que son persones diferents, el que si podem fer es respondre a aquestes actituds, de manera que aquest conflicte, els serveixi per créixer i aprendre, com? Brazelton, ens dona algunes pautes:
- En primer lloc, mantenir la calma i no respondre mai amb agressivitat.
- Desprès cal, evidentment separar als nens, cal posar distància física i emocional per afrontar la situació.
- A continuació seu amb els nens, sense jutjar només observant, sense prendre partit i sense buscar culpables.
- Mostrar comprensió amb els dos i animar-los a que cadascú assumeixi la seva part de responsabilitat i pensin en què podien haver fet per resoldre el problema en comptes de pegar-se, per exemple si s´ han barallat per què el més petit volia jugar amb el gran i el gran volia jugar sol, doncs dir, us entenc a tots dos però no pots obligar al teu germà a que jugui amb tu i has de buscar un joc per jugar tu sol (al petit) i al gran li podem dir, que pensi en què podia haver fet en comptes de pegar al germà petit.
- Situacions especials, per exemple quan un dels dos germans, està malalt, es normal què deixem una mica de banda a l´ altre, sense adonar-nos, en aquest cas, integrar es sempre la millor solució, integrar al germà malalt en la vida familiar i al què no ho està, procurar que també es faci càrrec del germà malalt.
La idea en la què es basa la rivalitat entre germans, es què no hi ha prou per tots, es tracta d´ un prejudici que encara es vigent a la nostra societat, per això, la idea que hem de transmetre als nostres fills, es que hi ha suficient amor per a tots, ho podem fer evitant comparar-los o prendre partit per un dels dos, atenent les necessitats de cadascú i en definitiva, demostrant què els acceptem tal com son amb les seves diferències, virtuts i defectes.