Definició:
L´ autisme es caracteritza per un ampli espectre de limitacions greus en diversos aspectes fonamentals del desenvolupament: la capacitat imaginativa, el comportament, la comunicació i la interacció recíproca.
Al DSM-IV, es definia l´ autisme i els seus trastorns associats com “trastorns generalitzats del desenvolupament”, (TGD), al nou DSM-V, aquesta definició es substitueix per trastorns de l´ espectre autista (TEA), què a la vegada s´ han inclòs dins d´ una categoria més amplia de “trastorns del neurodesenvolupament”.
Subtipus:
En el DSM-IV, els TGD, comporten cinc subtipus d´ autisme:
- Trastorn autista.
- Síndrome de Asperger.
- Trastorn desintegratiu infantil.
- Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat.
- Síndrome de Rett.
En el nou DSM-V, tots aquests subtipus, van ser substituïts pel terme TEA, excepte el síndrome de Rett, que ja no forma part d´ aquest sistema de classificació.
En comptes d´ establir subtipus, el DSM-V, especifica tres nivells de gravetat en els símptomes, així com el nivell de suport que es requereix.
Símptomes Clínics:
La definició diagnòstica de l´ autisme en el DSM-IV, es caracteritzava per tres símptomes bàsics:
- Deficiències en la reciprocitat social.
- Deficiències en el llenguatge o en la comunicació.
- Repertori d´ interessos i activitats restringits i repetitius.
En el DSM-V, només queden dos categories de símptomes:
- Deficiències en la comunicació social (els problemes socials i de comunicació es combinen).
- Comportaments restringits i repetitius.
Les categories de símptomes “deficiències en la comunicació social” i “comportaments restringits i repetitius” son iguals que al DSM-IV, a excepció de dos canvis importants:
- La deficiència o retard en el llenguatge, ja no forma part dels símptomes de l´ autisme.
- El símptoma clínic “sensibilitat inusual a estímuls sensorials”, no apareixia al DSM-IV i al DSM-V, s´ incorpora ara a la categoria “comportaments repetitius”.
Aparició de l´ autisme:
Segons el DSM-IV, els símptomes de l´ autisme havien d´ aparèixer abans dels 36 mesos d´ edat, però en la nova versió, no s´ especifica una edat exacta i s´ utilitza el terme primera infància, tot i que poden no manifestar-se plenament fins que la limitació de les capacitats, fa que no es pugui donar resposta a les exigències socials.
Diagnòstic Diferencial:
El DSM-V introdueix una nova etiqueta diagnòstica dins de la categoria “deficiències en el llenguatge”: els trastorns de la comunicació social. Els criteris diagnòstics d´ aquesta subcategoria, es solapen en part amb els de TEA, de manera que els nens diagnosticats amb un trastorn de la comunicació social tenen una deficiència pragmàtica, així com un problema d´ utilització social de la comunicació verbal i no verbal. En canvi, si s´ afegeix la presència d´ interessos obsessius i de comportaments repetitius, exclou la possibilitat d´ un diagnòstic de trastorn de la comunicació social i passa a ser TEA. Per tant, la presència de comportaments repetitius es essencial en el diagnòstic diferencial de l´ autisme.
Justificació dels canvis:
La supressió dels subtipus al DSM-V, es basa en la investigació, en concret en estudis, que demostren, que la distinció entre subtipus del DSM-IV, varia amb el temps, pot variar en funció d´ on es realitzi el diagnòstic, les diferències en competències socials entre subtipus, es defineixen millor en termes de contínuum, es a dir no serien diferents en si els uns dels altres, sinó que varien en intensitat i a més que el risc biològic de patir un subtipus o un altre es pràcticament igual.
Ja per últim les dificultats en el llenguatge, ja no son un criteri diagnòstic, per que segons l´ estudi de Rapin i Allen, 1983, es poden donar casos de nens amb dificultats al llenguatge, però sense mostrar comportaments restringits i repetitius.
Critiques als canvis:
Amb la nova classificació, moltes persones que abans responien als criteris del DSM-IV, ara queden fora de la classificació, es calcula que entre un 10 i un 40%, que no poden accedir a l´ atenció que necessiten.
A més crea un nou diagnòstic, el trastorn de la comunicació social, que planteja dubtes pel que fa al tractament i per tant sobre que les persones afectades puguin accedir als serveis que necessiten.
I la última crítica es en relació a la Síndrome d´ Asperger, que perd la seva distinció, ara passa a ser simplement TEA, això si d´ alt funcionament, i un cop més pot fer que aquestes persones perdin l´ accés als recursos dels que fins ara disposaven.a