Tot i que cada vegada tenim més informació sobre que significa anar al psicòleg i ja no suposa un estigma, encara hi ha reticències a l´ hora d´ anar al psicòleg i també certes creences errònies sobre la nostra professió, que fan que sigui un problema comunicar-li al nostre fill o filla que anirà al psicòleg.
Nosaltres com a psicòlegs ja li explicarem en consulta, en que consisteix la nostra feina, però son els pares els que han de donar la primera informació, el més recomanable es definir la teràpia com un lloc segur, en el que trobaran recolzament i a un adult imparcial disposat a escoltar sense jutjar.
Prendre la decisió de portar al nostre fill o filla al psicòleg, no es gens fàcil, tot i que sabem que es pel seu bé i que no hi ha res negatiu en anar al psicòleg, el principal obstacle amb el que es troben es no saber com tractar el tema amb el nen o nena, es a dir, no saber com dir-li.
A continuació us donem tres pautes per facilitar el procés:
- Dir la veritat: La explicació serà diferent en funció de la edat, però en cap cas, es convenient utilitzar eufemismes, com dir-li que parlarà amb un professor ja que quan arribi a la consulta i vegi que no es tracta d´ un professor, es sentirà enganyat/da, tampoc es convenient dir-li que anirà a un “metge del cap”, ja que pot pensar que està malalt o boig. En tots dos casos, perdrà la confiança en els pares i rebutjarà al terapeuta. Els pares ho fan, per què pensen que els nens, no entendran el que es un psicòleg, però no passa res, podem dir que el psicòleg es una persona que ajuda a enfortir la nostra ment, mitjançant jocs i que sap molt d´ emocions. Si coneixem abans al terapeuta, podem dir-li el seu nom, com es, com es la seva consulta, si hi ha joguines, etc…
- No alarmar: Es important no dir-li coses com “et veig malament” o “crec que tens un problema”, ja que a més de provocar-li por o fer-li sentir culpable, o creure que els seus pares ja no saben que fer amb ell, per això cal dir-li que el psicòleg ens ajuda a millorar les nostres habilitats, que tothom, en algun moment pot necessitar anar a teràpia i que per tant, no es alarmant que en aquest cas, vagi ell o ella, que el psicòleg ens ajuda si tenim dubtes o preocupacions, que no llegeix la ment i per això ens farà preguntes que podem contestar o no, que tot el que es parli a teràpia, es secret entre els dos i que si en algun moment, ha de compartir informació amb els pares o els professors, abans li demanarà permís. A més deixar-li clar, que podrà deixar d´ anar a teràpia, si no es sent a gust, d´ aquesta manera, es facilitarà que vegi al psicòleg com un aliat i no vagi obligat a teràpia.
- No utilitzar la figura del psicòleg com a càstig o com amenaça: Cal evitar frases com “si continues així et portaré al psicòleg” per que farà pensar als nens, en el psicòleg com una cosa negativa. Es molt important separar els conceptes de portar-se malament i anar a teràpia.
Frases a evitar:
- El psicòleg, t´ ajudarà amb els teus problemes, tu necessites ajuda: Es dona a entendre que el nen o nena té la culpa i que la teràpia es el càstig per actuar o comportar-se de forma inadequada.
- Nosaltres no podem ajudar-te més, per que el teu problema es massa gran: Es millor dir “Treballarem i resoldrem plegats aquests problemes”.
- Hem d´ anar a teràpia per que el teu pare o mare ens ha abandonat: No es adequada per que genera dos bàndols, nosaltres vs ell o ella, es millor dir “Anem a parlar amb una persona que pot ajudar-te a parlar i entendre els canvis a la nostra família”.
- Has d´ anar al psicòleg per què des del divorci no estàs bé: De nou dona a entendre que la culpa es del nen, es millor dir: Hem notat que el divorci ha estat molt dur per a tu i pensem que potser t´ aniria bé una mica d´ ajuda extra.
- El teu psicòleg estarà tan decebut amb tu per això que has fet: Dona a entendre un cop més que son “ells contra mi”.
Indicacions segons la edat:
Menor de 6 anys: Li explicarem que anirà a un lloc a divertir-se, amb una persona molt simpàtica (podem parlar-li del psicòleg/a), que el vol conèixer, per saber a què li agrada jugar, quins son els seus amics, quines coses li agraden i quines no i que si no s´ ho passa bé i no vol tornar, no ho ha de fer.
Entre 6 i 13 anys: En aquesta edat, explicarem al nen o nena, que hi ha una situació, que el fa està trist, enfadat, neguitós, segons el cas del que es tracti i que coneixerà a una persona que sap com ajudar-li. Es important anar preparant el terreny amb antelació, ja que necessiten temps per processar la informació.
De 13 anys endavant: S´ ha de parlar amb sinceritat i exposar el problema, per desprès presentar al psicòleg com una mena de guia, que li donarà eines per millorar una situació determinada, es important recordar-li, que es totalment confidencial i que només compartirà amb els pares la informació estrictament necessària i sempre amb el seu coneixement i consentiment, per evitar que pensi que els pares i el psicòleg s´ uniran contra ell o ella.